ANTIGA CANÇÓ DELS SEGADORS
Catalunya, comtat gran,
Qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
Declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
segueu arran!
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.-
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins el lloc de riu d'Arenes;
N'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen algues i casulles,
i carporals i patenes,
i el Santísim segrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Segueu arran!
segueu arran,Ara el rei Nostre Senyor
Declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
segueu arran!
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.-
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins el lloc de riu d'Arenes;
N'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen algues i casulles,
i carporals i patenes,
i el Santísim segrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Segueu arran!
segueu arran!
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presencia dels parents
deshonrraven les donzelles.
Ne donen part al virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Lliciencia els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enerboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n'hi foren les dependències.
A vista de tot això
s'és abalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enerborar les bandres.
Segueu arran!
segueu arran,Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presencia dels parents
deshonrraven les donzelles.
Ne donen part al virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Lliciencia els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enerboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n'hi foren les dependències.
A vista de tot això
s'és abalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enerborar les bandres.
Segueu arran!
Entraren a barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com erem en temps de sega.
De tres guardies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als peresos.
el bisbe el va beneir
amb la ma dreta i l'esquerra:
-On és vostre capità?
on és vostra bandera?-
varen treure el bon jesús
tot cobert amb un vel negre:
Aquest és nostre capità,
aquesta és nostre bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara la guerra!
Segueu arran!
que la palla va cara!
segueu arran!Etiquetes de comentaris: Sant Jordi 2010

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici